Aller au contenu

Josep Palau i Fabre

Un article de Wikipédia, l'encyclopédie libre.
Josep Palau i Fabre
Josep Palau i Fabre en 2007 (fonds de la Fondation Palau).
Fonction
Président du PEN catalan
-
Biographie
Naissance
Décès
Voir et modifier les données sur Wikidata (à 90 ans)
BarceloneVoir et modifier les données sur Wikidata
Sépulture
Nationalité
Domiciles
Formation
Activités
Autres informations
A travaillé pour
Membre de
Influencé par
Distinctions
Archives conservées par

Josep Palau i Fabre, né le à Barcelone et mort le dans cette même ville, est un poète, écrivain, dramaturge et critique littéraire espagnol d'expression catalane dont l'œuvre multiforme a traversé le XXe siècle. Il est représentatif de la littérature catalane de l'après-guerre et est un expert mondial de l'œuvre de Picasso[1].

Son fonds est présenté dans la Fondation Palau dans la ville de Caldes d'Estrac (Maresme)[2].

Biographie[modifier | modifier le code]

Fils d'un peintre et décorateur, Josep Palau i Fabre s'initie, jusqu'à la fin des années 1930 à la création littéraire, plus particulièrement dans le domaine de la poésie et du cinéma[3]. Il étudie les Lettres à l'université de Barcelone, et, pendant les années 1950 travaille activement comme collaborateur de diverses revues littéraires (Poesia et Ariel), en plus d'un travail d'éditeur chez La Sirena (où il édite, par exemple, des œuvres de Salvador Espriu).

De 1946 à 1961, exilé de l'Espagne franquiste, il réside à Paris et demeure lié au courant des artistes du quartier du Montparnasse[4].

En dehors de la poésie, il écrit des pièces de théâtre, des nouvelles et des essais, notamment dédiés à Picasso. Palau i Fabre est, par ailleurs, traducteur en catalan, notamment d'œuvres d'Antonin Artaud, d'Arthur Rimbaud et d'Honoré de Balzac, ainsi que le livre Lettres portugaises.

Ses propres livres ont été traduits en de nombreuses langues.

Postérité[modifier | modifier le code]

Décédé le 23 février 2008 à Barcelone, son inhumation a lieu le 25 février dans le cimetière de la ville de Caldes d'Estrac[5].

Articles connexes[modifier | modifier le code]

Œuvre[modifier | modifier le code]

Poésie[modifier | modifier le code]

  • 1942 : Balades amargues
  • 1943 : L'aprenent del poeta
  • 1945 : Imitació de Rosselló-Pòrcel
  • 1946 : Càncer
  • 1952 : Poemes de l'alquimista (rééditions en 1977, 1979, 1991 et 2002, dans ce dernier car dans une édition bilingue catalan-espagnol)
  • 2001 : Les veus del ventríloc: poesia de teatre

Nouvelles[modifier | modifier le code]

  • 1983 : Contes despullats
  • 1984 : La tesi doctoral del diable
  • 1988 : Amb noms de dona
  • 1991 : Un Saló que camina
  • 1993 : L'Alfa Romeo i Julieta i altres contes
  • 1993 : Contes de capçalera
  • 1996 : Les metamorfosis d'Ovídia i altres contes

Théâtre[modifier | modifier le code]

  • 1957 : Esquelet de Don Joan
  • 1972 : Homenatge a Picasso
  • 1977 : Teatre
  • 1978 : La tràgica història de Miquel Kolhas
  • 1986 : Avui Romeo i Julieta. El porter i el penalty
  • 1991 : L'Alfa Romeo i Julieta, i altres contes, precedit per Aparició de Faust
  • 2000 : La confessió o l'esca del pecat
  • 2003 : Teatre de Don Joan

Critique littéraire et Essais[modifier | modifier le code]

  • 1943 : Pensaments
  • 1961 : La tragèdia o el llenguatge de la llibertat
  • 1962 : El mirall embruixat
  • 1962 : Vides de Picasso
  • 1962 : Vides de Picasso: assaig de biografia
  • 1963 : Picasso
  • 1964 : Doble assaig sobre Picasso
  • 1966 : Picasso a Catalunya
  • 1970 : Picasso per Picasso
  • 1971 : L'extraordinària vida de Picasso
  • 1971 : Picasso i els seus amics catalans
  • 1976 : Antonin Artaud i la revolta del teatre modern
  • 1976 : Quaderns de l'alquimista
  • 1977 : Pare Picasso
  • 1979 : El « Gernika » de Picasso
  • 1981 : El secret de les Menines de Picasso
  • 1981 : Picasso
  • 1981 : Picasso vivent, 1881-1907
  • 1981 : Picasso, Barcelona, Catalunya (avec Montserrat Blanch, Alexandre Cirici et Isabel Coll)
  • 1981 : Picasso a l'abast
  • 1983 : Nous quaderns de l'alquimista
  • 1990 : Picasso cubisme, 19017-1917
  • 1991 : Quaderns inèdits de l'alquimista
  • 1996 : Lorca-Picasso
  • 1996 : Quaderns de vella i nova alquímia
  • 1997 : Quaderns de l'alquimista
  • 1997 : Estimat Picasso
  • 1999 : Picasso dels ballets al drama, 1917-1926
  • 2004 : Problemàtica de la tragèdia a Catalunya: obertura del curs acadèmic, 2003-2004

Prix et récompenses[modifier | modifier le code]

Notes et références[modifier | modifier le code]

(es) Cet article est partiellement ou en totalité issu de l’article de Wikipédia en espagnol intitulé « Josep Palau i Fabre » (voir la liste des auteurs).
  1. (es) Terra Actualidad, 23 février 2008.
  2. (ca) « Fundació Palau i Fabre - Centre d'art de Caldes d'Estrac », sur Fundació Palau. Centre d'Art. Caldes d'Estrac
  3. Sergi Ramos Alquezar, « « La càmera és un ull que mira. » Josep Palau i Fabre et le cinéma », Catalonia, no 25,‎ (ISSN 1760-6659, DOI 10.4000/catalonia.1366, lire en ligne, consulté le )
  4. Institut Ramon Llull, « Josep Palau i Fabre : Poèmes de l’alchimiste. L’occasio », sur www.llull.cat (consulté le )
  5. (ca) « Josep Palau i Fabre », sur Capgròs (consulté le )
  6. (ca) « Biografia Josep Palau i Fabre | Associació d'Escriptors en Llengua Catalana », sur www.escriptors.cat (consulté le )

Liens externes[modifier | modifier le code]